Escenografia

"Empar"

Idea original: Pepa Gómez
Disseny: Víctor Fajardo

Realització: Lucas Selezio de Souza

La metàfora que utilitze, el naixement d’un ocell en la ciutat, ens suggereix un espai concret: el carrer. Aquest espai no es recrearà d’una manera realista, sinó que s’estilitzarà com si fos un somni surrealista.

Per a incidir en la meua temàtica situem la protagonista en el carrer, on la solitud i l’abandó es fa més present, al costat d’un fanal símbol d’un patriarcat dur amb el qual la protagonista tindrà moment de lluita i també d’amor, ella arribarà amb el seu passat desplegant tota la màgia d’una vida. L’espai serà realista però estilitzat, el terra serà de linòleum blau obscur semblant llambordes de carrer, per facilitar el moviment de la intèrpret i les seues caigudes a terra, donat que l’espectacle es farà al carrer en un espai únic.

Un fanal de dos metres quaranta d’alçada que tindrà una il·luminació autònoma que la protagonista farà servir en moments puntuals de l’obra, transformant-se en antagonista.

Elements escenogràfics:

Víctor Fajardo: Disseny escenografia

Lucas Selezio de Souza: Realització escenografia

Hi ha un element que és el símbol de tot el passat de la protagonista: la closca que portarà a l’esquena. La magia i el temps faran que d’eixa closca isquen tots el elements que serviran per contar els somnis i les frustracions d’Empar.