Tema triat i el seu fonament en el context actual

"Empar"

Tema: El tema principal de l’espectacle és el maltractament silenciós e invisible que les dones han rebut mentre es deixaven la  vida cuidant dels altres.

Empar és un nom de dona popular a València i acció d’emparar, que vol dir protegir, ajudar.

És una dona anònima a qui des de menuda ensenyaren a cuidar dels germans, després dels fills, de l’home i després dels pares quan eren grans. A més a més treballava netejant les cases i fent qualsevol feina per aportar diners. Qui ha cuidat d’Empar?

Els fills han marxat, els pares estan morts, el marit és una ombra en casa, o pitjor, l’únic amb dret a que el cuiden. Qui cuida de Empar? On acaba Empar?

L’espectacle vol fer reflexionar sobre els milers de dones que cuiden i estimem la seua família, alhora que vol reivindicar i denunciar un maltractament silenciós.

Els mitjans de comunicació es fan ressò quan una dona ha sigut agredida pel seu marit i tots tenim feta la idea que aquest és l’únic maltractament. Però n’hi ha un altre que és més silenciós, encara que no per això menys denigrant, és el que pateix la dona que es queda sola amb un marit que la maltracta amb subtilitat, soscavant cada dia la seua autoestima, fins a fer-la sentir com una criada al seu servei. Qui no ha escoltat una parella gran on ell li parla a la dona com si ella forà imbecil? Els fills ja no estan, única raó d’aquell calvari. Què pot fer ella? No té pensió? No té professió ni estudis? Què farà Empar?

La situació que està vivint el món en aquest moment, la pandèmia, ha posat en relleu i en primera fila de combat les dones que cuiden: infermeres, auxiliars, netejadores i dones que cuiden de la gent gran. Hem vist clarament com és d’important el treball de milers de dones anònimes que fan que la societat vaja endavant. El treball invisible, del que se’n parla tan poc. Hui en dia les dones joves continuen trobant-se en la mateixa situació, però com que en molts casos treballen i guanyen un sou, poden delegar aquesta feina en una altra dona. Hem de mirar enrere i vorer què han fet les nostres mares i àvies i mirant al present veurem com les dones i mares d’avui segueixen reclamant implicació en el treball que ningú vol fer, però que és imprescindible per tal de tindre un plat a taula, la roba i la llar neta. És per tot això que ens hem preguntat: Qui cuidarà del cuidador?